TEMA 1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'ONY I LA NINyA HESTA ELS SEIS ANYS. PRINCIPALS FACTORS QUE INTERVIEN EN LA SEVA. ETAPES I MOS MÀS SIGNIFICTIUS. EL DESENVOLUPAMENT INFANTIL EN EL PRIMER ANY DE VIDA. EL PAPEL DELS ADULTOS

ÍNDEX

1. Introducció
2. Marc legislatiu i conceptual de l'etapa 0-6
3. Característiques generals del desenvolupament infantil fins als sis anys
4. Principals factors que intervenen en el desenvolupament
5. Etapes i moments més significatius del desenvolupament
6. El desenvolupament infantil en el primer any de vida
7. El paper dels adults en el desenvolupament del nen i la nena
8. Els primers 1.000 dies i l'atenció educativa primerenca a la Regió de Múrcia
9. Conclusió
10. Bibliografia i referències legislatives

1. Introducció

Comprendre com és un nen o una nena de zero a sis anys no és un punt de partida qualsevol del temari d'educació infantil: és, literalment, el fonament sobre el qual s'assenta tota la professió docent. Abans de parlar d'objectius, de currículum, de metodologia o de programació, el o la docent necessita una imatge precisa del subjecte al qual es dirigix la seva intervenció, perquè la primera infància no és una versió reduïda de l'edat adulta, sinó una etapa amb lleis pròpies, amb ritmes propis i amb necessitats pròpies. Conèixer aquestes característiques i aquests factors és el que permet, després, prendre decisions educatives amb sentit i defensar-les amb solvència davant d'un tribunal.

El tema reunix quatre grans interrogants que qualsevol mestra o mestre d'educació infantil ha de ser capaç de respondre. Quins trets compartixen tots els nens i nenes fins als sis anys? Quins factors fan que cada criatura concreta es desenvolupi de forma única dins d'aquests trets comuns? Hi ha veritableitat etapes, o el desenvolupament és un continu sense salts qualitatius? I què fa que el primer any de vida ocupi un lloc tan especial en la literatura científica i en la normativa vigent? A totes elles s'afegix una pregunta de caràcter pedagògic que tanca el cercle: ¿quin és el paper de l'adult, i molt especialment del o de la docent, en aquest procés?

El plantejament que s'adopta en aquestes pàgines combina tres mirades complementàries. La mirada mitjançant la ment, que aporta el coneixement sobre el desenvolupament físic, cognitiu, lingüístic, afectiu i social acumulat per la psicologia evolutiva des de Piaget, Vygotsky o Wallon fins a la neurociència educativa contemporània. La mirada , que emmarca aquest coneixement dins la Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, de modificació de la LOE (LOMLOE) i dels decrets autonòmics que ordenen l'etapa a la Regió de Múrcia, especialment el Decret 196/2022, de 13 d'octubre , pel qual s'establix l'ordenació i el currículum de l'Educació Infantil a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia. I finalment, una mirada , atenta als exemples quotidians de l'aula.

2. MARCO LEGISLATIU I CONCEPTUAL DE L'ETAPA 0-6

Abans de descriure com es desenvolupen els nens i nenes, convé situar l'etapa d'educació infantil dins de l'armaç normatiu que la definix, perquè la mirada del docent no és només psicològica: és també una mirada professional regulada per la llei. Des de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOE), modificada per la LOMLOE (LO 3/20), l'educació infantil es configura com una etapa amb identitat pròpia, voluntària, de caràcter no obligatori però plenament educativa, adreçada a nens i nenes des del naixement fins als sis anys. La LOMLOE introduix un canvi qualitatiu respecte a la legislació anterior en subratllar que ambdós cicles (0-3 i 3-6) tenen idèntica intencionalitat educativa, despejant l'antiga confusió que situava el primer cicle com un servici merament assistencial.

A nivell estatal, el currículum mínim ve fixat pel Real Decret 95/2022 , d ' 1 de febrer , pel qual s'establix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'Educació Infantil. Aquest Reial decret definix les competències clau , els objecte pedagògics de etapa, les tres àrees (Criment en harmonia, Descoberta i exploració de l'entorn, Comunicació i representació de la realitat) i els principi pedagògics que orienten la intervenció, entre els quals destaquen l'enfocament globalitzador, la centralitat del joc, l'aprenentatge significatiu i l'observació com a eina avaluadora privilegiada. És important recordar que l'article 14.3 del Reial decret 95/2022 establix que «el caràcter educatiu d'un i altre cicle serà recollit en una proposta pedagògica», tancant així la separació entre l'assistencial i l'educació.

A la Regió de Múrcia, el desenvolupament curricular es concreta en el ** Decret 196/2022, de 13 d'octubre**, publicat al BORM núm. 246, de 22 d'octubre de 2022, pel qual s'establix l'ordenació i el currículum de l'educació infantil a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia. Aquest decret adapta la norma estatal al territori incorporant elements propis: l'atenció a la riquesa cultural i patrimonial muciana, la dimensió plurilingüe (amb la presència del castellà com a llengua vehicular i la introducció progressiva de la primera llengua estrangera), l'atenció específica a les situacions d'aprenentatge contextualitzades en l'entorn mediterrani i de l'horta, i el reconeixement explícit de la diversitat com a valor de l'aula. Al costat d'ell, pel que fa a la protecció de la infància, són normes de referència obligada la ** Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència (LOPIVI)** i, en l'àmbit autonòmic, la Llei 3/1995 , de 21 de març, de la Infància de la Regió de Múrcia, juntament amb les normes posteriors que l'han desenvolupat.

Conceptualment, parlar del nen o de la nena de zero a sis anys exigix distingir entre termes que sovint es confonen. El ** creixement** es referix als canvis quantitatius, observables i mesurables (talla, pes, perímetre cranial). El ** desenvolupament**, en canvi, abasta els canvis qualitatius en la conducta, els processos psicològics i les capacitats, i per això és el terme que millor descriu la transformació d'un nadó nounat en un nen o nena que arriba a primària. Altres termes clau són (procés biològic intern que seguix un calendari genètic), (cambi produït per la interacció amb el medi) i socialització** (procés d'incorporació a la cultura del grup). Només manejant amb claredat aquest vocabulari es pot argumentar després per què una intervenció és o no pertinent en un moment donat.

Figura 1. Creixement, desenvolupament i els tres processos que els expliquen.

Per últim, és bo recordar que la Contravenció sobre els drets del Nen (Nacions Unides, 1989), ratificada per Espanya el 1990, situa el nen com a subjecte de drets i no com a simple objecte de protecció. Aquest gir jurídic és la base ètica sobre la qual s'assentixen totes les lleis posteriors i ha de ser present quan el docent pren decisions que afecten la vida quotidiana de l'aula: el dret a ser escoltat, a expressar la pròpia opinió i a participar és tan vinculant com el dret a la protecció o a l'educació.

3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL DESENVOLUPAMENT INFANTIL HASTA ELS SEIS ANYS

Les característiques generals del nen i la nena de zero a sis anys poden agrupar-se en cinc grans àmbits que, encara que s'apretin per separat, en la pràctica s'entrellacen contínuament. El primer àmbit és el desenvolupament físic i psicomotriu. En aquests anys el cos del nen canvia més que en qualsevol altra etapa posterior: el pes es triplica durant el primer any, el sistema nerviós central completa una part substancial de la melinització, el control postural progressa des de la posició fetal fins a la marxa bípedea i la motricitat fina permet, cap als sis anys, dibuixar la figura humana amb detall, manejar les tisores o el llapis amb precisió creixent. La psicomotricitat no és un afegit al desenvolupament, sinó el vehicle a través del qual el cos esdevé eina de coneixement del món.

El segon àmbit és el codesenvolupament cognitiu . Seguint el model clàssic de Jean Piaget, els nens i nenes d'aquesta etapa travessen dos grans estadis: el sensoriomotor ** (0-2 anys), en el qual el coneixement es construix a través de l'acció directa sobre els objectes, i el** preoperacional ** (2-67 anys), caracteritzat per l'aparició de la funció simbòlica, el pensament egocèntric, l'animisme i el raonament intuïtiu. Les aportacions recents de la psicologia cognitiva han matisat alguns punts de Piaget: avui sabem que els nadons de pocs mesos ja compten amb nocions rudimentàries de** permanència de l'objecte, de causalitat o de quantitat, el que s'anomena (core knowledge). Un exemple quotidià: un nadó de vuit mesos es sorprèn quan un objecte desaparix sense causa visible, prova que la seva ment ja construix expectatives sobre el comportament del món físic.

El tercer àmbit és el desenvolupament del llenguatge i la comunicació. En sis anys, el nen passa del plor reflex a una conversa fluida amb centenars de paraules i estructures sintàctiques relativament complexes. Les grans etapes es poden resumir així: etapa prelingüística (0-12 mesos, amb crits, balbuceus i protoconversacions); etapa holofràtica (12-18 mesos, on una sola paraula complix la funció d'una frase); etapa telegràfica (18-24 mesos, frases de dos elements); explosió del vocabulari (2-3 anys); i consolidació (3-6 anys), on el discurs narratiu es torna coherent. Recorda que la comunicació i el llenguatge no són el matix: el nen comunica des del primer minut a través de la mirada, el plor, la postura o el somriure social.

El quart àmbit és el desenvolupament afectiu i emocional. Segueix una doble línia. D'una banda, la construcció del vinc de bec, descrit per John Bowlby i operativitzat per Mary Ainsworth mitjançant la situació estranya, que cristal·litza durant el primer any i constituix la base de seguretat sobre la qual el nen s'atrevirà a explorar el món. De l'altra, la progressiva diferenciació de les emocions, que passen de les primàries (lliura, por, ira, sorpresa, tristesa, asco) presents des dels primers mesos a les secundàries (vergonza, culpa, orgull, gels) que emergixen a partir del segon any vinculades a la consciència del jo.

Finalment, el, el govern social , indisociable dels anteriors. La socialització primària es produix a la família i, cada vegada amb major protagonisme, a l'escola infantil. El nen passa del joc solitari al joc paral·lel i, finalment, al joc cooperatiu cap als cinc anys, fase en la qual aparixen regles elementals compartides, primeres amistats estables i conflictes resolts amb mediació adulta. Una característica transversal a aquests cinc àmbits és la : en la primera infància un nen que aprèn a saltar també aprèn a confiar en si matix, a coordinar-se amb altres, a expressar entusiasme i a comptar el que ha fet. Per això el currículum d'educació infantil rebutja la fragmentació en assignatures i s'organitza al voltant d'àreas globalitzadores i situacions d'aprenentatge integradores.

Figura 2. Els cinc àmbits del desenvolupament i el principi de globalitat.

4. PRINCIPALS FACTORS QUE INTERVEN EN EL DESENVOLUPAMENT

Si tots els nens i nenes fins als sis anys compartixen certes característiques generals, per què cada criatura concreta es desenvolupa d'una manera única? La resposta és als que intervenen en el procés, que la literatura sol agrupar en dos grans blocs. Els factors interns o endògens ** inclouen la dotació genètica, el funcionament neurobiològic, l'estat de salut i el temperament individual. Els** factors externs o exògens inclouen tot el que envolta el nen: la família, l'escola, el grup d'iguals, el barri, la cultura i el conjunt de servicis socials i sanitaris disponibles. El que és important és entendre que els dos blocs no actuen separadament: el desenvolupament és sempre el resultat de la seva .

Figura 3. Factors endògens i exògens: el desenvolupament com a interacció.

Entre els factors endògens, la, establix un marge de possibilitats dins del qual el desenvolupament es desplegarà. Determina aspectes com ara l'alçada potencial, certes predisposicions a malalties o la velocitat madurativa d'alguns sistemes. Aquesta herència es concreta a través de la maduració, procés biològic intern que seguix un calendari comú a tota l'espècie humana: per exemple, cap nadó caminarà abans que el seu sistema nerviós hagi assolit un determinat grau de mielinització. Un altre factor endogen clau és el temperament, conjunt de trets disposicionals que Alexander Thomas i Stella Chess van agrupar en tres perfils clàssics: nens fàcils, difícils i de lentitud a l'escalfament. Conèixer el temperament d'un nen ajuda el docent a llegir el seu comportament amb justícia i a evitar atribuir a mala voluntat el que és només un estil de resposta.

Entre els factors exògens, la família és el primer i més decisiu agent. No tant per la seva composició (nuclear, monoparental, reconstituïda, homoparental, adoptiva, d'acollida), sinó per la alitat de les relacions que establix amb la criatura. Els estils educatius parentals descrits per Diana Baumrind i revisats per Eleanor Maccoby i John Martin (autor, permissiu, democràtic i negligent) tenen efectes diferenciats sobre el desenvolupament socioemocional. Un estil democràtic, que combina afecte càlid i exigència raonable, afavorix l'autoestima, l'autonomia i la competència social. L'aportació d'Urie Bronfenbrenner mitjançant el seu model ecològic amplia aquesta mirada en situar el nen en el centre de cercles concèntrics —microsistema, mesosistema, exosistema, macrosistema i cronosistema — que s'influixen mútuament.

Figura 4. El model ecològic de Bronfenbrenner.

La escola infantil, segon gran agent extern, s'ha convertit en factor de desenvolupament des d'edat molt primerenca. A la Regió de Múrcia, la Conselleria d'Educació, Formació Professional i Ocupació ha impulsat en els darrers cursos l'extensió de l'oferta del primer cicle i la consolidació del segon cicle gratuït, amb especial atenció a les zones amb major vulnerabilitat. La qualitat de l'escola depèn, segons estudis longitudinals com el britànic EPPE (Effective Provision of Pre-school Education) * liderat per Kathy Sylva, de variables com la formació del professorat, la ràtio adult-neny, l'estabilitat de les figures de referència i el tipus d'interaccions que es promouen. El* grup d'iguals comença a ser influent des dels tres anys: en el contacte amb altres nens s'aprèn a esperar el torn, a defensar el propi punt de vista, a negociar i a col·laborar.

Altres factors exògens que el docent no ha de perdre de vista són els mitjos de comunicació i la tecnologia amb un paper creixent, també provocaàtic quan s'introduixen massa aviat o sense mediació adulta), la la cultura en la qual el nen està immers i, de manera transversal, el nivell socioeconòmic, que en investigacions com les de l'economista James Heckman s'ha mostrat com un predictor potent, encara que no determinista, de l'èxit educatiu posterior. Comprendre la influència del nivell socioeconòmic no significa rendir-se al determinisme: justifica precisament polítiques públiques d'educació primerenca de qualitat universal per compensar les desigualtats en el punt de partida, política a la qual la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia ha vingut submarant-se amb successius plans de suport a la conciliació familiar i de gratuïtat progressiva de l'aula de 2 anys.

5. ETAPES I MOLMENTS MÀS SIGNIFICATIUS DEL DESENVOLUPAMENT

Una pregunta clàssica de la psicologia evolutiva és si el desenvolupament procedix per qualitativament diferenciades o si és un procés continu de canvis graduals. La resposta més útil per al docent és que ambdues mirades són compatibles: hi ha línies de creixement continu (vocabulari, força muscular, memòria) i moments de reorganització qualitativa en els quals el nen sembla donar un salt. A aquests moments els diem o, quan són especialment sensibles, períodes crítiques o **

La distinció entre període crític i període sensible, proposada originalment en etologia per Konrad Lorenz i rescatada per la neurociència contemporània, merix un breu aclariment didàctica. Un període crític és una finestra temporal tancada fora de la qual una determinada adquisició ja no podrà realitzar-se amb normalitat. Un període sensible, en canvi, és una finestra en la qual l'aprenentatge resulta especialment eficaç però permet certa plasticitat posterior; el desenvolupament del llenguatge oral és enormement sensible en els primers anys però no es tanca abruptament. La distinció és crucial en educació infantil: si el docent no aprofita els períodes sensibles del llenguatge, del joc simbòlic o del control emocional, no es tanquen finestres per sempre, però sí es perden oportunitats difícils de recuperar.

Per ordenar les etapes, podem seguir la proposta de Piaget, complementada amb les aportacions afectives de Wallon i Erikson. El estàdio sensoriomotor (0-2 anys) se subdividix en sis subestadis que mostren com el nadó construix nocions tan bàsiques com la permanència de l'objecte , la causalitat o la presidència mental. Cap als 18-24 mesos aparix la, fita que permet al nen utilitzar significants per representar significats absents: un plàtan esdevé telèfon, una caixa en cova, un canell en nadó. L'aparició del símbol és probablement el moment més significatiu de tota la primera infància, perquè obre la porta al joc simbòlic, al dibuix intencional, al llenguatge ple i, més tard, al pensament abstracte.

El estadi preoperacional (2/67 anys) té al seu torn dos moments. Entre els 2 i els 4 anys predomina el ple d'una forma simbòlica o prelògica, caracteritzat pel egocentrisme intel·lectual, pel animisme i pel artificialisme. Entre els 4 i els 6/7 anys aparix el depènment intuïtiu, ja més afinat, capaç de centrar-se en una dimensió d'un problema però encara amb dificultats per coordinar diverses dimensions simultàniament. A nivell afectiu, Erik Erikson situa en aquesta franja els seus tres primers estadis psicosocials: confiança vs. desconfiança bàsica (0- 1), autonomia vs. vergonya i dubte (1-3) i iniciativa vs. culpa (3-6).

Figura 5. Els estadis de Piaget en l'etapa 0-6.

Altres moments significatius que el docent ha de conèixer són: la Sonrisa social (a partir de les 6-8 setmanes), la angustia de separació (que s'intensifica cap als 8-9 mesos), els primer passos (entre els 12 i els 15 mesos), la etapa del "no" (entre els 18 mesos i els 3 anys, expressió de l'afirmació del jo), la Adquisició del control d'esfínters (entre els 18 mesos i els 3 anys), el (sobre els 2 anys) i la (en torn als 4 anys, demostrable mitjançant la tasca de les falses creences de Wimmer i Perner).

6. EL DESENVOLUPAMENT INFANTIL AL PRIMER ANY DE VIDA

El primer any de vida ocupa, dins del temari, un lloc destacat perquè és el moment en què es posen les sobre les quals es construirà tota la resta. Si s'hagués de triar un únic motiu, seria aquest: durant els dotze primers mesos el cervell arriba aproximadament al 75% del pes adult i s'ajusten milers de connexions sinàptiques cada segon, en un procés que la neurociència anomena exuberància sinàptica Aquesta enorme plasticitat explica per què tant els encerts de l'entorn com les seves mancances s'incorporen en el desenvolupament amb tanta força durant aquest període.

A nivell fisic, el nadó multiplica el seu pes per tres (d'uns 3 kg al néixer a 9-10 kg a l'any) i crix uns 25 cm. Més enllà de les xifres, el significatiu és la transformació funcional. El nounat és un ser dotat de eflejos innats — succió, premsió palmar, mor, marxa automàtica, recerca — que veurem desaparèixer o transformar-se a mesura que l'escorça cerebral pren el control. Cap als 4-6 mesos el nadó controla el cap i comença a manipular objectes amb intenció; entre els 6 i els 9 mesos se senti sense suport; entre els 9 i els 12 gatea, es posa dret agafat als mobles i emet les primeres paraules protolèxiques.

A nivell cognitiu, durant el primer any el nadó resseguix els quatre primers subestadis de l'estadi sensoriomotor segons Piaget. Comença amb els reflexos innats, passa per les reaccions circulars primàries (centrades en el propi cos), avança cap a les reaccions circulars secundàries (centrades en els objectes de l'entorn) i arriba a la coordinació d'esquemes secundaris (usar diversos esquemes per aconseguir un fi). Cap als 8-9 mesos adquirix una primera forma de permanència de l'objecte : si un objecte s'amaga davant dels seus ulls, el busca activament.

A nivell comunicatiu i lingüístic, el primer any va del plor reflex a la paraula. Cap als 2-3 mesos aparixen les primeres vocalitzacions intencionals i la consta social. Entre els 4 i els 6 mesos sorgix el balbuce i s'apreten les primeres protocons amb l'adult. A partir dels 9-10 mesos el balbuceig es torna fonèticament més afinat; aparixen els protodeclaratius (senyalar per compartir atenció) i els propoimperatius (senyalar per demanar). Al voltant del primer any, emergixen les primeres paraules amb significat estable.

Figura 6. Principals fites del primer any de vida.

A nivell afectiu i social , el primer any és el període de formació del.) La tercera fase (appritat) aparix cap als 6-8 mesos i es manifesta a través de dos fenòmens clau: la de separació i el mí a l'estrany. I és que és bo que les famílies presentin aquests comportaments, no com un problema, sinó com un èxit evolutiu: signifiquen que el nadó ja ha construït un vincle selectiu.

Figura 7. Les quatre fases de l'afecció (Bowlby i Ainsworth).

Les implicacions educatives del primer any són enormes. Hem de crear entorns físicament segurs i emocionalment càlids; respectar els ritmes individuals; oferir experiències sensorials riques però no saturades; mantenir figures de referència estables que ofereixin una base segura; cuidar el període d'adaptació amb tacte i professionalitat; i treballar colze amb colze amb les famílies. L'atenció al primer any no és un luxe: és una inversió social i educativa de les més rendibles conegudes.

7. EL PAPEL DELS ADULTES AL DESENVOLUPAMENT DE L ' NINy I L ' NINyA

Si tota la teoria anterior descriu com és un nen o una nena de zero a sis anys i com canvia, queda una última pregunta essencial: què fan els adults perquè aquest canvi es produeixi en la millor direcció possible? La resposta travessa tot el temari, però convé formular-la des del primer tema perquè definix el sentit últim de la professió docent.

El paper de l'adult s'exercix, en primer lloc, com ** Vam parlar de la mare, del pare i de les figures de referència familiars, però també de la mestra o el mestre d'educació infantil, especialment en el primer cicle. La funció essencial de l'adult és oferir al nen una** a segura des de la que explorar el món i un refugi segur al que tornar quan l'exploració resulta excessiva. Per tal que aquesta base sigui efectiva, la conducta de l'adult ha de complir quatre requisits: , * sensibilitat*, , [Canva] contingent ** i** *

En segon lloc, l'adult és de l'aprenentatge, en el sentit que Vygotsky atribuix al terme. La seva intervenció permet al nen avançar dins del seu Zona de Desenvolupament Pròxim ** (ZDP), és a dir, l'espai entre el que el nen pot fer per si sol i el que pot arribar a fer amb ajuda. El concepte vygotskià va ser completat per Jerome Bruner mitjançant la noció de** andamiaje (scaffolding): L'adult dóna un ajut graduat i temporal que permet al nen assumir progressivament la tasca.

Figura 8. La Zona de Desenvolupament Pròxim i l'andamiatge (Vygotsky i Bruner).

En tercer lloc, l'adult complix una funció. És a través d'ell com el nen s'incorpora a la cultura, aprèn què es fa i què no, què es diu i què es calla. Aquesta socialització es produix sobretot de manera, en el que els teòrics anomenen La coherència entre el discurs explícit i l'acció quotidiana és probablement l'aprenentatge més profund que l'adult transmet.

En quart lloc, l'adult prepara i organitza l'ambient. El que Maria Montessori va anomenar ambent preparat, el que Loris Malaguzzi va desembar el tercer educador i el que el currículum actual recull sota el principi de la organització d'espais, temps i materials. Les decisions aparentment petites (l'alçada d'un mirall, l'accessibilitat dels materials, la quantitat de llum natural, el ritme previsible de la jornada) són educatives. L'observació atenta i registrada és l'eina avaluadora privilegiada de l'etapa.

Finalment, l'adult ha de treballar en coordinació amb les famílies i amb la resta de l'equip educatiu. La primera infància no la cria una persona sola, sinó una. Comunicació fluida amb les famílies, transparència en les decisions pedagògiques, escolta activa, respecte per les seves pautes culturals i reconeixement de la família com a primer agent educatiu són condicions imprescindibles.

8. Els primers 1.000 DIES i l'atenció EDUCATIVA TEMPRANA a la REGIÓ de MURCIA

Un dels conceptes que més força ha pres en l'última dècada és el dels ** "primers 1.000 dies": el període que va des de la concepció fins als dos anys. Aquesta noció, formalitzada per Nacions Unides en l'informe ** Nurturing Care Framework, publicat per la Organització Mundial de la Salut, UNICEF i el Banc Mundial el 2018, sosté que les experiències de cura durant aquesta finestra produixen efectes duradors sobre el desenvolupament cerebral, la salut, l'aprenentatge i el benestar al llarg de tota la vida. El marc identifica cinc components de la cura nutritiu: ** bona salut**, ** nutrició adequada**, ** seguretat i protecció**, receptiu ** i** portunitats d'aprenentatge primer**

Les bases neurobiològiques d'aquest enfocament procedixen, entre altres fonts, del Center on the Developing Child de la Universitat de Harvard, dirigit per Jack P. Shonkoff. Els seus treballs han popularitzat conceptes com ara l'arquitectura cerebral, les relacions de "serve and return" (servir i retornar) i l'impacte del Com ha defensat el Premi Nobel James Heckman, cada euro invertit en intervencions primerenques d'alta qualitat produix retorns socials i econòmics molt superiors als obtinguts en etapes educatives posteriors.

Com es traduix això en la realitat de la Regió de Múrcia? El Decret 196/2022, de 13 d'octubre, recull explícitament la importància educativa del primer cicle i desenvolupa un currículum propi per 0-3 anys, no com a prolongació d'un servici assistencial sinó com a etapa educativa de ple dret. Per la seva banda, la Conselleria d'Educació, Formació Professional i Ocupació ha vingut consolidant en els últims cursos l'extensió del programa de gratuïtat de l'aula de 2 anys en els centres sostinguts amb fons públics, política orientada a avançar cap a la universalització progressiva del primer cicle.

A aquestes mesures curriculars se suma la xarxa de servicis de atenció primerenca orientats a nens i nenes de 0 a 6 anys amb trastorns del desenvolupament o risc de patir-los. A la Regió de Múrcia, aquesta atenció es coordina entre la Conselleria competent en política social, els servicis de salut i la pròpia Conselleria d'Educació, amb els Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Temprana (CDIAT) com a referència tècnica. La coordinació entre escola, sanitat i servicis socials és un dels reptes clau i, alhora, una de les línies de millora més prometedores.

Per al docent d'educació infantil, aquest punt té una implicació pràctica clara: la consciència de treballar dins de la venda d'oportunitat a més sensible de tota la trajectòria educativa. Això obliga a una doble exigència, ètica i tècnica: cuidar la qualitat de les interaccions i reivindicar les condicions materials (ratius, formació, estabilitat) que fan possible aquesta qualitat.

9. CONCLUSIÓ

Conèixer les característiques generals del nen i la nena de zero a sis anys, els factors que intervenen en el seu desenvolupament, les etapes i moments significatius, la singularitat del primer any de vida i el paper decisiu dels adults no és un exercici acadèmic: és la base sobre la qual se sosté tota la intervenció docent posterior. Cada un dels grans àmbits —físic, cognitiu, lingüístic, afectiu i social — es manifesta de forma integrada en la conducta del nen i exigix per part del docent una mirada , rètuosa amb els ritmes individuals i professionalment fonamentada **.

L'educació infantil del segle XXI, tal com la dibuixen la LOMLOE, el Reial Decret 95/2022 i el Decret 196/2022, de 13 d'octubre, de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, ja no s'entén com una etapa preparatòria de la primària, sinó com una etapa amb identitat pròpia, amb valor educatiu en si mateixa i amb repercussions sobre la vida sencera de la persona. Treballar amb criatures petites significa assumir simultàniament una responsabilitat tècnica d'altíssim nivell i una vocació humana d'acompanyament.

10. BIBLIOGRAFIA I REVERÈNCIES LEGISLATIVES

Normativa i legislació

1. Llei Orgànica 3/2020 , de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 2/2006 , de 3 de maig, d'Educació (LOMLOE ) BOE núm . ~ ~ ~ 340 , de 30 de desembre de 2020 .
2. Llei orgànica 2/2006 , de 3 de maig, d'educació ( LLE ), BOE núm . ~ ~ ~ 106 , de 4 de maig de 2006 .
3. Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència (LOPIVI). BOE núm. 134, de 5 de juny de 2021.
4. Reial Decret 95/2022 , d ' 1 de febrer, pel qual s'establix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'Educació Infantil. BOE núm . ~ ~ ~ 28, de 2 de febrer de 2022 .
5. Decret núm . ~ ~ ~ 196/2022 , de 13 d'octubre, pel qual s'establix l'ordenació i el currículum de l'Educació Infantil a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia.BORM núm . ~ ~ ~ 246 , de 22 d'octubre de 2022 .
6. Llei 3/1995 , de 21 de març, de la Infància de la Regió de Múrcia.BORM núm. 86, de 12 d'abril de 1995.
7. Convenció sobre els Drets del Nen (Nacions Unides, 20 de novembre de 1989). Ratificada per Espanya l'any 1990.

Referències bibliogràfiques

1. Bowlby, J. (1998). L'apego i la pèrdua. Vol. 1: L'apego. Paidós.
2. Bronfenbrenner, U. (1987). L'ecologia del desenvolupament humà. Paidós.
3. Palaus, J., Marchesi, À. i Coll, C. (Comp.). Desenvollo psicològic i educació. Vol. 1: Psicologia evolutiva. Aliança.
4. Shonkoff, J. P. i Phillips, D. A. (Eds). (2000). From Neurons to Neighborhoods. National Academy Press.
5. World Health Organization, UNICEF i World Bank Group. (2018). Nurturing Care for Early Childhood Development. WHO.

ORIENTACIONS PER A L'ESTUDI

1. Memoritza l'armament legislatiu abans que les teories psicològiques: LOMLOE, RD 95/2022 i Decret n.o 196/2022 de la Regió de Múrcia han d'aparèixer amb número i data des de la introducció.
2. Domina la distinció entre creixement, desenvolupament, maduració, aprenentatge i socialització: confondre aquests termes en altres temes penalitzat.
3. Repassa les fites cronològiques del primer any fins a enunciar-les sense dubter.
4. Estudia junts a Piaget, Vygotsky i Bowlby: són els tres autors que es pregunten en gairebé qualsevol oposició d'infants.
5. Prepara dos exemples pràctics d'aula que il·lustrin cada gran apartat.
6. Revisa les dates del Nurturing Care Framework (2018) i del Decret núm.o 196/2022 (13 d'octubre, BORM 22/10/2002).
7. Assaja la defensa oral mesurant el temps: el desenvolupament escrit ronda les 4.000 paraules i en oral són uns 35-40 minuts.