TEMA 2. L'educació bàsica en el sistema EDUCATIU: els sistemes i els continguts. EVOLUCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE les fonts elèctriques al motor com a elements digitals

ÍNDEX

1. Introducció
2. Marc legal vigent: LOMLOE, RD 157/2022 i Decret 106 / 20020202
3. Evolució històrica de l'EF en el sistema educatiu espanyol: de Moyano a la LOMLOE
4. Funcions atribuïdes al moviment com a element formatiu
5. Objectius d'etapa i contribució de l'EF al perfil de eixida
6. Les cinc competències específiques de l'àrea en Primària
7. Sabers bàsics i blocs de contingut
8. Criteris d'avaluació i situacions d'aprenentatge
9. Diferenciador: enfocament competencial, Perfil de eixida LOMLOE i Jocs Esportius CV
10. Conclusió
11. Bibliografia i referències legislatives

1. Introducció

Cap àrea curricular no existix en el buit. L'Educació Física que impartim avui en les aules valencianes és el resultat d'un llarg procés de legitimació social, institucional i científica, i alhora és la concreció didàctica d'un marc legal precís, amb articles, annexos i referències normatives que convé manejar amb la mateixa soltesa amb la qual un cirurgià maneja l'anatomia o un pilot els procediments d'ascensió. Comprendre aquest marc — i entendre per què s'ha arribat a ell després del segle i mig de l'evolució— és la primera tasca professional de l'especialista.

Aquest tema reunix tres preguntes centrals que qualsevol mestra o mestre d'educació física ha de poder respondre davant d'un tribunal sense titubejar. Quin és el lloc exacte de l'Educació Física dins del sistema educatiu espanyol i, específicament, dins de l'etapa de Primària a la Comunitat Valenciana? Quins objectius perseguix i quins continguts articula, segons la LOMLOE (LO 3/2020), el Real Decret 157/2022, d' 1 de març i el Decret 106/2022, de 5 d'agost, del Consell? I, una pregunta més profunda, quines funcions se li han atribuït al moviment humà com a element formatiu al llarg de la història educativa, i com se sintetitzen avui aquestes funcions en l'enfocament competencial?

El plantejament que seguix articula tres mirades. La col·legislativa, que partix del marc normatiu vigent —tant estatal com autonòmic — i connecta amb els grans documents europeus que l'inspiren. La històrica, que resseguix les fites del reconeixement institucional de la disciplina a Espanya, des de la Llei Moya de 1857 fins a l'actual currículum competencial. I la, atenta als objectius, competències, sabers bàsics i criteris d'avaluació que el o la docent ha de traduir, cada curs, en programacions, unitats didàctiques i situacions d'aprenentatge concretes.

2. MARCO LEGAL VIGENT: LOMLOE, RD 157/2022 i DECRET 106/2022

El sistema educatiu espanyol està actualment regit per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació (LOE), en la versió modificada per la Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre (LOMLOE) . Els seus principis fonamentals —calitat i equitat, transmissió de valors democràtics, inclusió, enfocament competencial, perspectiva de gènere, atenció a la diversitat i dret a l'educació al llarg de la vida — travessen totes les etapes i matèries del sistema. Per a la nostra àrea és especialment rellevant que la LOMLOE hagi reforçat la idea del perfil de eixida de l'alumnat al terme de l'ensenyament bàsic com a instrument integrador de l'aprenentatge, i introduït les competències específiques com a concreció per matèria del marc competencial general.

El desenvolupament curricular estatal per a Primària es concreta en el Real Decret 157/2022 , d ' 1 de març , pel qual s'establix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'Educació Primària. Aquest Reial decret fixa l'horari mínim, les àrees, els objectius generals d'etapa, les competències clau (les vuit del marc europeu, inclosa una nova competència ciutadana), els descriptors operatius del perfil de eixida, i les competències específiques, criteris d'avaluació i sabers bàsics de cada àrea. Per a Educació Física, l'annex II del RD 157/2022 establix cinc competències específiques, tres blocs de sabers bàsics (Vida activa i saludable; Organització i gestió de l'activitat física; Resolució de problemes en situacions motrius; Autorregulació emocional i interacció social en situacions motrius; Manifestacions de la cultura motriu) i els corresponents criteris d'avaluació per a cadascun dels tres cicles.

A la Comunitat Valenciana, la concreció autonòmica és el Decret 106/2022, de 5 d'agost, del Consell, d'ordenació i currículum de l'etapa d'educació Primària. El decret valencià s'ajusta al marc estatal, però introduix elements propis: l'enteniment en el plurilingüisme, el reconeixement de la cultura motriu valenciana —jocs tradicionals com la pilota valenciana, el bot, els birls o el truc —, la connexió amb els Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana i la integració de les situacions d'aprenentatge com a eina didàctica nuclear. L'article 6 del Decret 106/2022 definix els objecte d'etapa , l'article 11 les competències clau , l'article 12 les competències específiques i els articles 18 i 19 els 15cipis pedagògics i la avaluació . El Annex II desenvolupa específicament l'àrea d'Educació Física .

Figura 1. Nivells de concreció curricular: de la LOMLOE a l'aula.

Altres normes que convé tenir presents són la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018**, que fixa el marc europeu de les vuit competències clau; la Carta Internacional de l'Educació Física, l'Activitat Física i l'Esport de la UNESCO ** (1978, revisada el 2015), que proclama la pràctica de l'EF com a dret fonamental; la** Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat , de l'Esport i l'Activitat Física de la Comunitat Valenciana, que regula l'activitat fisicoesportiva al nostre territori; la LOPIVI (LO 8/2021) , que obliga a integrar la prevenció i l'atenció a la violència infantil en tots els àmbits educatius; i, en matèria d'avaluació, la Ordre d'Avaluació de Primària vigent a la Comunitat, que regula els procediments, documents i promoció.

3. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L'EF EN EL SISTEMA EDUCATIU ESPANyOL: DE MOYÀ A LA LOMLOE

La presència de l'Educació Física en el sistema educatiu espanyol té una història accidentada que convé conèixer per situar el moment actual en perspectiva. El punt de partida normatiu és la Llei d'instrucció Pública de 9 de setembre de 1857, coneguda com Ley Moyano pel ministre Claudio Moyano, que va organitzar per primera vegada de forma sistemàtica l'ensenyament públic espanyol. La Llei Moya no va contemplar la gimnàstica com a matèria obligatòria en la primera ensenyament, tot i que sí que la va incloure en plans d'estudi superiors específics, i va deixar al marge del currículum escolar massiu l'exercici corporal.

A finals del segle XIX i començaments del XX, la influència de la Institució Lliure d'Assemini (ILE), fundada per Francisco Giner dels Rius el 1876, i de l'higienisme europeu va introduir l'educació corporal als centres progressistes. La Llei de 9 de març de 1883 va establir la gimnàstica higiènica com a obligatòria als Instituts de Segona Ensenyament i a les Escoles Normals. El 1887 es va crear la Escola Central de Professores i Professors de Gimnàstica a Madrid, primera institució espanyola dedicada específicament a la formació del professorat de l'àrea, dirigida per Mariano Marcos Ordax i, posteriorment, per Marccel Sanz Romo. El seu recorregut va ser curt: va tancar el 1892, però va deixar la primera generació de docents especialistes titulats.

Durant la ** Sagonda República** (1931-1939) es van produir avenços notables. La ** Escola Central d’Educació Física de Toledo** (19), hereva de la tradició militar, va formar instructors; la ** Junta Nacional d’Educació Física** va coordinar iniciatives i el Pla Professional del Magisteri (1931) va integrar l’assignatura en la formació de mestres. La guerra civil va interrompre el desenvolupament. El ** franquisme** va instrumentalitzar l'EF a través de la Secció Femenina ** de Falange i del** Frente de Joventuts** , vinculant-la a l'adocrinament polític; tanmatix, també van ser els anys en què es van crear estructures institucionals perdurables, com el Institut Nacional d'Educació Física (INEF)** de Madrid, fundat el 1967 per iniciativa de José María Cagagal , primer centre universitari espanyol del camp.

La Llei General d'Educació de 4 d'agost de 1970, coneguda com a Llei Villar Palasí, va integrar l'Educació Física a l'Assor i el BUP com a matèria obligatòria, encara que amb dotació deficient, sense mestres especialistes en Primària i amb tradició encara propera al model militar-gimnàstic. El veritable punt d'inflexió va arribar amb la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Organació General del Sistema Educatiu (LOGSE), que va reconèixer a l'Educació Física com a àrea curricular obligatòria amb identitat pròpia en Primària i Secundària, va crear la figura del Mestre especialista en Educació Física, va il·lustrar un currículum per blocs de contingut (condició física, habilitats i destreses, expressió corporal, jocs i esports, activitats en la natura, salut) i va exigir la formació universitària del professorat.

Les lleis posteriors han matissat, no substituït, el reconeixement assolit el 1990. La LOPEG (1995 ) va regular qüestions organitzatives; la LOCE ( 2002 ) no va arribar a desplegar-se íntegrament; la LOE ( 2006 ) va transformar el currículum en clau de competències bàsiques; la LOMCE ( 2013 ) va distingir assignatures troncals, específiques i de lliure configuració —tuant l'EF en el bloc específic, el que va generar controvèrsia professional —; i la LOMLOE (LO 3/2020 ) ha tornat a integrar-la en el currículum comú, ha actualitzat el marc competencial seguint la Recomanació europea de 2018 i ha introduït les competències específiques, els sabers bàsics i les situacions d'aprenentatge com a eixos vertebradors. El recorregut, en suma, dibuixa una corba ascendent: de la marginalitat decimonònica al reconeixement ple actual, encara amb assignatures pendents (hores setmanals, ràtio de patis, formació contínua, etc).

Figura 2. Línia del temps de l'evolució històrica de l'Educació Física a Espanya.

4. FUNCIONS ATRIBUIDAS AL MOVIMENT COM ELEMENT FORMATIU

L'evolució històrica que acabem de recórrer correspon, en el pla teòric, a una evolució paral·lela de les funcions atribuïdes al moviment humà com a element formatiu. I les veu ordenar, perquè cada una d'elles ha deixat una sedimentació que seguix operant en la pràctica docent actual, de vegades sense que el o la mestra ho adverteixi.

La funció de coneixement entén el moviment com a via d'accés al món. És la mirada que Piaget va formular en definir l'estadi sensoriomotor com a base de tot el desenvolupament posterior, la que Wallon va recollir en afirmar que el nen construix la seva ment a partir del moviment, i la que la Le Boulch *va sistematitzar: a través de l'acció corporal l'ascensor conix el seu propi cos, conix l'espai, conix el temps, conix els objectes i conix als altres. En aquesta funció el cos no és objecte d'aprenentatge, sinó subjecte i eina del propi aprenentatge.

La formació anatòmic -funcional o higiènica mira el moviment com a mitjà per millorar la condició física i la salut. És la perspectiva que va dominar des de l'higienisme del XIX fins a l'Ergia NAOS contemporània, que vincula activitat física amb prevenció de l'obesitat infantil, salut cardiovascular, salut òssia i benestar general. Les recomanacions de la Organització Mundial de la Salut de 2020 (60 minuts diaris d'activitat moderada o vigorosa per a nens i adolescents, reforç muscular i òssia tres vegades per setmana) inscriuen avui aquesta funció en l'horitzó de la salut pública global.

La formació estètica i expressiva considera el moviment com a llenguatge, com a via d'expressió i comunicació. És l'herència de la rítmica de Jaques-Dalcroze, del Laban Movement Analysis, de la dansa educativa, del mim, de la dramatització. En el currículum actual aparix nítidament en la competència específica 4 (comunicació corporal) i en els sabers bàsics relacionats amb l'expressió i representació a través del cos.

La ** formació comunicativa i de relació** subratlla el component intersubjectiu del moviment. És la perspectiva que va desenvolupar millor la ** llargiologia motriu** de ** En distingir entre pràctiques psicomotrius (sense interacció amb d'altres) i sociomotrius (amb companys, adversaris o ambdós), i en identificar la** la comunicació motriu —passos, ajudes, fintes, marcatges — com a dimensió específica de l'acció motriu. Els jocs cooperatius, els esports col·lectius, les danses en parella o en grup habiliten aquesta funció.

La funció agonística o Competitiva associa el moviment a l'esforç, al rendiment i a la superació, individual i col·lectiva. És l'herència de l'olimpisme, de l'esport educatiu i del model competitiu escolar. En el currículum actual aparix, no com a finalitat última, sinó com a mitjà educatiu quan es gestiona amb criteris pedagògics (èmfasi en el procés, no tan sols en el resultat; gestió de l'èxit i del fracàs; joc net; respecte a l'adversari).

La funció catàrtica o hedonista assumix el moviment com a font de plaer, d'alliberament, de benestar emocional. És la dimensió que Le Boulch va anomenar del plaer del moviment i que la psicologia contemporània recull en el concepte de flow de Mihaly Csikszentmihalyi: l'experiència òptima en la qual el subjecte està plenament absort en una activitat motriu a l'alçada de les seves capacitats.

La formació social i d'integració mira l'activitat física com a factor de cohesió, integració cultural i participació ciutadana. És la perspectiva que recull la Carta UNESCO en parlar de l'EF com a dret de tothom, la qual articula les polítiques d'inclusió a través de l'esport, la qual orienta les propostes d'aprenentatge-servici o els projectes comunitaris escolars.

La funció ètica i de valors assumix que l'EF és vehicle privilegiat per a l'educació en valors: respecte, joc net, esforç, cooperació, tolerància, equitat, cura del propi cos i del cos dels altres. El currículum actual, a través de la competència específica 5 (integració de valors) i de l'eix transversal de la educació en valors cívics i ètics, sistematitza aquesta funció.

La funció formativa ** integració del moviment, finalment, no és una més entre d'altres sinó la síntesi de totes: el cos educat, en la concepció contemporània, integra simultàniament coneixement, salut, expressió, relació, esforç, plaer i valors. Aquesta visió integradora és la que sosté l'enfocament competencial del currículum LOMLOE.

Figura 3. Les funcions atribuïdes al moviment com a element formatiu.

5. OBJECTIUS D'ETAPA I CONTRIBUCIÓ DE L'EF AL PERFIL DE SALIDA

El ** article 7 del Reial decret 157/2022** i el ** article 6 del Decret 106/2022** del Consell formulen els ** objectes generals de l'etapa de primària** en una llista de catorze ítems que apunten a capacitats àmplies: hàbits d'estudi, valors democràtics, autonomia personal, habilitats lingüístiques i matemàtiques bàsiques, coneixement de l'entorn natural i social, valors ciutadans, hàbits de salut i cura del cos, expressió artística, etc. L'Educació Física contribuix específicament a alguns d'ells. A l'objectiu de ** conèixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar d'acord amb elles i respectar el pluralisme** el desenvolupa a través del joc net, la gestió cooperativa de conflictes i el respecte a les normes del joc. Per tal de valorar la higiene i la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferències i utilitzar l'educació física i l'esport com a mitjans per afavorir el desenvolupament personal i social el materialitza de manera directa.

La gran novetat de la LOMLOE és, però, el Perfil de eixida de l'ascensament bàsic, recollit en l'annex I del RD 157/2022. Aquest perfil organitza les 8 competències clau del marc europeu — Comunicació lingüística, plurilingüe, matemàtica i en ciència, tecnologia i enginyeria ; digital; personal, social i d'aprendre a aprendre; ciutadana ; emprenedora; consciència i expressió culturals — mitjançant descriptors operatius que necessiten, en termes observables, el nivell esperat al final de l'ensenyament obligatori. L'educació física contribuix especialment a la competència personal, social i d'aprendre a aprendre (CPSAA), a la competència ciutadana (CC), a la competència en consciència i expressió culturals (CCEC) i a la competència emprenedora (CE), però la seva contribució s'estén, en graus variables, a les vuit.

Figura 4. Perfil d'eixida: contribució de l'Educació Física a les vuit competències clau.

A nivell autonòmic, el Decret 106/2022 incorpora íntegrament el perfil de eixida estatal i formula els objectius d'etapa en termes gairebé idèntics, amb la particularitat d'incloure explícitament la promoció del valencià com a llengua pròpia. El docent ha de poder mostrar, en la seva programació i en les seves situacions d'aprenentatge, com l'àrea d'Educació Física contribuix a aquest perfil comú; no es tracta d'un tràmit burocràtic sinó del mode en què el sistema educatiu assegura que cada àrea aporta valor a la formació comuna de la ciutadania.

6. Les cinxo COMPETÈNCIES ESPECÍFICES DE L'ÀREA en PRIMÀRIA

El currículum LOMLOE introduix, juntament amb les competències clau del perfil de eixida, les competències específiques de cada àrea. En Educació Física són, formulades amb redacció idèntica en el RD 157/2022 (Annex II) i en el Decret 106/2022 (Annex II) del Consell:

Competència específica 1. ** Aaptar els elements propis de l'esquema corporal, les capacitats físiques, perceptivomotrius i coordinatives, així com les habilitats i destreses motrius, aplicant processos de percepció, decisió i execució adequats a la lògica interna i als objectius de diferents situacions amb dificultat variable, per resoldre situacions motrius i per iniciar-se en hàbits motors saludables.** És la competència que articula el desenvolupament dels recursos motrius de l'alumnat (fabilitats, capacitats, esquema corporal) en el marc de la resolució de problemes motors.

Competència específica 2. ** Adoptar un estil de vida actiu i saludable, practicant regularment activitats físiques, lúdiques i esportives, adoptant comportaments que potenciïn la salut física, mental i social, així com mesures de responsabilitat individual i col·lectiva durant la pràctica motriu, per interioritzar i integrar hàbits d'activitat física sistemàtica que contribueixin al benestar.** És la competència lligada a l'eix de la salut, connectada amb l'Estratègia NAOS i les recomanacions OMS 2020 .

Competència específica 3. ** Compartir espais de pràctica fisicoesportiva, contribuir a generar entorns segurs i lliures de discriminació i violència, dialogant críticament sobre comportaments antiesportius o contraris a la convivència, així com gestionant situacions de conflicte amb autocontrol i respecte i valorant les experiències compartides, per col·laborar i socialitzar-se, integrant l'activitat física en el seu projecte vital.** Aquesta competència recull la dimensió social, ètica i emocional de la pràctica motriu compartida.

Competència específica 4. Reconèixer i utilitzar les possibilitats expressives del cos i el moviment com a eina de comunicació, valoració i apreciació de manifestacions artisticoexpressives (mímica, dansa, expressió corporal o representació escènica, entre d'altres), a través de l'exploració i experimentació amb les possibilitats del cos i el moviment com a elements comunicatius en el seu entorn cultural, per enriquir les possibilitats de comunicació, respectant l'expressivitat dels altres. Activa la dimensió expressiva i comunicativa del cos.

Competència específica 5. ** Coneixer, practicar i valorar activitats físiques, lúdiques, artisticoexpressives i esportives pròpies de la cultura, en especial les de l'entorn proper —incloent les desenvolupades per persones amb discapacitat —, considerant aspectes vinculats a la seva tradició i a la seva evolució, analitzant la seva pràctica des d'una perspectiva sostenible, per integrar-se en el context sociocultural i valorar el patrimoni cultural-motriu com un element de cohesió social.** Connecta l'EF amb el patrimoni cultural motriu, particularment amb els jocs tradicionals valenciàs i amb la inclusió.

Aquestes cinc competències específiques es concreten en territoris d'avaluació diferenciats per cicles (1r, 2n i 3.o) i es desenvolupen a través dels sabres bàsics organitzats en blocs temàtics.

Figura 5. Les cinc competències específiques de l'àrea en Primària.

7. SABERES BÀSICS I BLOQUES DE CONTINGUT

Els sabres bàsics de l'àrea en Primària, segons el RD 157/2022 i el Decret 106/2022 del Consell, s'organitzen en cinc blocs:

Bloque A . Vida activa i saludable. Inclou els sabers sobre salut física (fàbits d'alimentació, hidratació, higiene postural, prevenció del sedentarisme); salut social (entorns segurs, prevenció de la violència en la pràctica esportiva); i salut mental (gestió emocional, autoconcepte motor, autoconfiança, regulació de l'estrès). Connecta directament amb l'Ergia NAOS, les recomanacions OMS i els projectes escolars de salut.

Bloqe B. Organització i gestió de l'activitat física. Recull els sabers sobre planificació, autoregulació i gestió segura de la pràctica (escalfament, tornada a la calma, materials, espais, prevenció de lesions, primers auxilis bàsics adaptats a l'edat).

Bloque C . Resolució de problemes en situacions motrius. Article els sabers tecnicotàctics: capacitats coordinatives (coordinació, equilibri, agilitat), habilitats motrius bàsiques (desplaçaments, salts, girs, llançaments, recepcions), capacitats físiques bàsiques (força, resistència, velocitat, flexibilitat), processos perceptius i decisionals, lògica interna de les pràctiques motrius (psicomotrius, cooperació, oposició, cooperació oposició- oposició), jocs modificats i esports adaptats al context escolar.

Bloqe D . Autoregulació emocional i interacció social en situacions motrius. Recull els sabers lligats al desenvolupament personal i social: identificació i gestió d'emocions en el joc (frustració, alegria, por, ira), treball en equip, joc net, prevenció i resolució dialogada de conflictes, perspectiva de gènere, prevenció d'actituds discriminatòries.

Bloque E . Manifestacions de la cultura motriu. Inclou els sabers sobre patrimoni motor cultural: jocs populars i tradicionals (amb especial atenció als de la Comunitat Valenciana: pilota valenciana, cordeta, paneta, bot, birles), danses tradicionals (jota, ball pla, museranga), esports alternatius, esport adaptat i paralímpic, i un apropament crític al consum d'espectacle esportiu.

Aquests cinc blocs no són que s'impartixen consecutivament, sinó organitzaciós curriculars Els sabers del o de la docent combina, dins de cada ituació d'aprenentatge, per abordar simultàniament diverses competències específiques. La trasversalitat i la globalització són trets propis de l'enfocament competencial.

Figura 6. Els cinc blocs de sabers bàsics (A-E).

8. CRITERIS D'EVALUACIÓ I SITUACIONS D'APRENDZATGE

Els territori d'avaluació de l'àrea en Primària, fixats en l'Annex II del RD 157/2022 i del Decret 106/2022 , són la referència que orienta la valoració del grau d'adquisició de les competències específiques. Cada competència específica té associats diversos criteris d'avaluació diferenciats per cicles, redactats en termes observables (verbs com adaptar, practicar, gestionar, reconèixer, valorar). Per exemple, per a la competència específica 1 en tercer cicle, un criteri típic podria ser: "Ajustar els components de les habilitats motrius a les demandes perceptivomotrius de la situació, anticipant-se a la seva evolució". L'avaluació, per tant, no se centra en la mera execució tècnica, sinó en el grau en què l'alumne mobilitza sabers per resoldre situacions complexes.

El article 19 del Decret 106/2022 del Consell desenvolupa els principis i procediments de l'avaluació: caràcter continu, global, formatiu i orientador, amb instruments diversos (observació sistemàtica, registres anecdòtics, rúbriques, llistes de càssia, porfoli motor, autoavaluació i coavaluació). La qualificació numèrica de l'alumnat en primària és de l ' 1 al 10, i els informes d'avaluació incorporen tant el grau d'assoliment de cada competència específica com observacions qualitatives sobre el procés.

Les les d'aprenentatge són la unitat organitzativa nuclear que el currículum competencial proposa per a la planificació didàctica. Una situació d'aprenentatge és una proposta estructurada que contextualitza una tasca o un repte significatiu per a l'alumne, articula diverses competències específiques, mobilitza sabers bàsics de diferents blocs, integra recursos diversos i culmina en un producte o execució avaluable. Per exemple, una situació titulada "Organitzem els Jocs Cooperatius del centre" pot integrar la competència específica 1 (respectuant problemes motors en els jocs), la 2 (vida activa i saludable, escalfament, prevenció), la 3 (cooperació, joc net), la 5 (requació de jocs tradicionals valenciàs) i la 4 (creació d'una coreografia d'obertura), mobilitzant sabers dels cinc blocs i culminant en la celebració real dels jocs.

Figura 7. La situació d'aprenentatge com a eix integrador de competències i sabers.

9. DIVERENCIAdor: ENFOQUE COMPETENCIAL, PERFIL DE SALIDA LOMLOE I JOCS ESPORTIUS CV

El recorregut legislatiu i conceptual del tema culmina en tres referències que permeten al docent situar-se amb criteri davant la realitat curricular actual i diferenciar la seva exposició davant del tribunal .

La primera és l' enfoc competencial que vertebra el currículum LOMLOE. No és una etiqueta cosmètica: implica un gir epistemològic profund respecte als models centrats en objectius conductuals o en continguts disciplinars. Una competència, segons la Recomanació del Consell de la UE de 22 de maig de 2018 , és la "combinació de coneixements, capacitats i actituds" que la persona mobilitza per respondre eficaçment a situacions complexes i contextualitzades. En Educació Física això significa que la finalitat última no és que l'estudiant sàpiga els noms dels músculs o pugui executar un determinat gest tècnic en abstracte, sinó que sigui capaç de resolver situacions motrius reals — sol o amb d'altres —, gestionar la seva salut activament, comunicar a través del cos, cloure en entorns fisicoesportius i var el patrimoni motor Les cinc competències específiques reflectixen aquests nuclis, i les situacions d'aprenentatge són el dispositiu didàctic que els fa operatius.

La segona és l'articulació amb el Perfil de eixida de l'alumnat al final de l'ensenyament bàsic, una construcció que la LOMLOE introduix com a element integrador de tot el sistema. El perfil de eixida és un document comú a Primària i Secundària que descriu, mitjançant descriptors operatius, què s'espera de l'ascenditament quan s'acaba l'ensenyament obligatori. L'educació física aporta a aquest perfil contribucions específiques a les vuit competències clau, particularment a la competència personal, social i d'aprendre a aprendre (CPSAA: gestió emocional, autoconcepte, autoregulació, treball en equip), a la competència ciutadana (CC: convivència, joc net, perspectiva de gènere, drets), a la competència en consciència i expressió culturals (CCEC: patrimoni motor, expressió corporal, dansa) i a la la competència emprenedora (CE: iniciativa, planificació, gestió de projectes motrius). Aquesta lògica de contribució ha de quedar explícita en les programacions de l'aula: una bona situació d'aprenentatge en EF impacta simultàniament sobre diverses competències clau, i això és just el que el tribunal espera veure argumentat.

La Tenircera referència, pròpia del territori valencià, són els Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana, programa de foment de l'esport escolar impulsat per la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitat i Ocupació — abans amb denominacions diverses — en col·laboració amb federacions, ajuntaments i centres educatius. Els Jocs Esports articulen l'activitat fisicoesportiva escolar al voltant de tres eixos: la iniciació esportiva (introducció a múltiples esports en edat escolar, sense especialització primerenca), la convivència i formació en valors (joc net, inclusió, perspectiva de gènere) i la eperació del patrimoni motor valencià (pilota valenciana, jocs tradicionals). El programa permet als centres incorporar al seu Projecte Educatiu competicions escolars amb criteris pedagògics — sense classificació final excessivament competitiva, amb rotació de rols, amb èmfasi en la participació — , i connecta directament amb la Llei 2/2011 , de 22 de març, de la Generalitat , de l'Esport i l'Activitat Física, que reconix l'esport escolar com a pilar del sistema esportiu autonòmic .

Figura 8. Els Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana: tres eixos.

Aquestes tres referències —enfoc competencial, perfil de eixida i Jocs Esportius CV — permeten al o a la docent articular un discurs coherent sobre el lloc de l'Educació Física en el sistema educatiu: una disciplina els continguts de la qual estan al servici de competències àmplies, la contribució de les quals es projecta sobretot el perfil de eixida comú i la pràctica del qual connecta amb un patrimoni motor cultural específic i amb polítiques públiques autonòmiques concretes. Citar-les amb precisió davant del tribunal és un dels senyals que distingixen l'optor expert de qui repetix el guió sense haver-ho pensat.

10. CONCLUSIÓ

Situar l'educació física dins del sistema educatiu ja no és un debat sobre la seva legitimitat: aquest debat va quedar saldat, normativament, amb la LOGSE del 1990 i, conceptualment, amb la consolidació de la kinantropologia, la psicocinètica i la praxiologia motriu com a marcs teòrics propis. El debat vigent és un altre: com aprofitar la posició guanyada per oferir a l'alumne una experiència formativa de qualitat, articulada amb el perfil de eixida comuna i connectada amb la cultura motriu pròpia? La LOMLOE, el Real Decret 157/2022 i el Decret 106/2022, de 5 d'agost, del Consell, dibuixen el marc; les cinc competències específiques, els cinc blocs de sabers bàsics i els criteris d'avaluació articulen el contingut; les situacions d'aprenentatge són el dispositiu didàctic; els Jocs Esportius valenciàs, el context institucional propi.

L'evolució de les funcions atribuïdes al moviment —de coneixement, anatòmic-funcional, estètica, comunicativa, agonística, hedonista, social i ètica— se sintetitza avui en una concepció integral que el currículum recull sota el llenguatge competencial. La mestra o el mestre especialista que comprèn aquesta síntesi i la traduix en programacions, unitats didàctiques i situacions d'aprenentatge rigoroses no està complint un tràmit burocràtic: està convertint el pati, el gimnàs i la pista en un laboratori formatiu en el qual cada nen i cada nena construixen, a través del moviment, les competències que els permetran viure millor, conviure millor i triar millor. Per fi, l'única raó per la qual l'educació física merix el lloc que ocupa en el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana.

BIBLIOGRAFIA I REVERÈNCIES LEGISLATIVES

Normativa i legislació

1. Llei Orgànica 3/2020 , de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 2/2006 , de 3 de maig, d'Educació (LOMOE ) BOE núm . ~ ~ ~ 340 , de 30 de desembre de 2020 .
2. Reial Decret 157/2022 , d ' 1 de març, pel qual s'establixen l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'Educació Primària . ~ ~ ~ BOE núm . ~ ~ ~ 52 , de 2 de març de 2022 .
3. Decret 106/2022 , de 5 d'agost, del Consell, d'ordenació i currículum de l'etapa d'Educació Primària. DOGV núm. 9403, de 10 d'agost de 2022 .
4. Recomanació del Consell de la Unió Europea, de 22 de maig de 2018, relativa a les competències clau per a l'aprenentatge permanent. DOUE C 189, de 4 de juny de 2018.
5. Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat, de l'Esport i l'Activitat Física de la Comunitat Valenciana. DOGV núm. 6487, de 24 de març de 2011.
6. Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència (LOPIVI). BOE núm. 134, de 5 de juny de 2021.
7. Carta Internacional de l'Educació Física, l'activitat Física i l'Esport. UNESCO, París, 1978, revisada el 2015.
8. Llei d'instrucció Pública de 9 de setembre de 1857 (Llei Moyano).
9. Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE). BOE núm. 238, de 4 d'octubre de 1990.

Referències bibliogràfiques

1. Contreras Jordà, O. (1998). Didàctica de l'Educació Física: un enfocament constructivista. Inde.
2. Divís, J. (Coord). (2000). Activitat física, esport i salut. Inde.
3. Velázquez Buendia, R. i Hernández Álvarez, J. L . (2004). L'avaluació en Educació Física. Graó.
4. Castejón Oliva, F. J. (Coord). (2007). Iniciació esportiva: aprenentatge i ensenyament. Pila Telenya.
5. Va deixar de banda Velert, C. i Devís Devís, J. (1995). Noves perspectives curriculars en Educació Física: la salut i els jocs modificats. Inde.
6. Parlebas, P. (2001). Lèxic de Praxiologia Motriz. Paidotribuc.
7. Cagil, J. M . (1979). Cultura intel·lectual i cultura física. Kapelusz.
8. Pastor Pradillo, J. L. (1997). L'espai professional de l'educació física a Espanya: gènesi i formació (1883-1961). Universitat d'Alcalà.
9. Vizuete Carrotosa, M . ( 2001 ) L'Educació Física i l'esport escolar durant el franquisme. UNED.

ORIENTACIONS PER A L'ESTUDI

1. Memoritza amb precisió absoluta els tres números clau: - MALOEE — EL 3/2020, ORD 157/2022 i Decret 106/2022, de 5 d'agost, del Consell. El tribunal aprecia més una cita normativa exacta que deu referències bibliogràfiques vagues.
2. Domina les cinco competències específiques i els seus enunciats aproximats. Convé memoritzar almenys les paraules clau de cadascuna (1: situacions motrius; 2: vida activa i saludable; 3: convivència i conflicte; 4: comunicació corporal; 5: cultura motriu).
3. Distingeix amb claredat competicions clau (les vuit del perfil de eixida) i competències específiques (les cinc de l'àrea). Confondre ambdós nivells és un dels errors més penalitzats pels tribunals.
4. Estudia els grans blocs de sabers bàsics (A vida activa i saludable, B organització i gestió, C resolució de problemes motrius, Desmuntatge i interacció, E manifestacions de la cultura motriu). Memoritza l'ordre i els títols exactes: aparixen en programacions, en unitats didàctiques i en qualsevol defensa oral.
5. Té cura de la genealogia històrica amb cinc dates mínimes: 1857 (Moyà), 1883 (gimasia higiènica obligatòria en Secundària), 1967 (INEF Madrid, Cagagal), 1990 (LOGSE) i 2020 (LOMLOE). Una línia del temps ben construïda val més que mitja dotzena de paràgrafs descriptius.
6. Connecta el tema amb el (concepte i història) i amb el [de la base de l'oposició] 24 (Avaluació): Tots tres formen el nucli legislatiu-curricular de l'oposició i convé mostrar al tribunal que has treballat coherentment la trilogia.
7. Assaja la defensa oral mesurant el temps. Amb 5.500-6.000 paraules escrites l'exposició oral oscil·la entre 40 i 45 minuts: practica retallant els apartats 3 i 7 sense perdre la lògica global, perquè són els més densos i els que primer convé comprimir si vas just de temps.