SUPÒSIT PRÀCTIC: Inclusió, resposta educativa de Nivell II i detecció de necessitats en una aula de 5 anys en el medi rural

PART A — CAS PRÀCTIC A DESENVOLUPAR

CONTEXT DEL CENTRE

El supòsit es desenvolupa en un Col·legi Rural Agrupat (CRA) de la Comunitat Valenciana, ubicat en una zona d'interior amb una economia predominantment agrícola i de turisme rural. El centre consta de tres aularis en diferents localitats. L'aulari on se situa la seua aula compta amb una unitat d'Educació Infantil (mixta de 3 a 5 anys, encara que aquest curs, a causa d'un augment demogràfic puntual, s'ha pogut habilitar una aula exclusiva per al tercer nivell d'Educació Infantil) i tres unitats d'Educació Primària.

El centre disposa d'un Projecte Educatiu de Centre (PEC) compromés amb l'entorn natural, l'aprenentatge vivencial, la inclusió i la coeducació. El tercer trimestre és un moment clau, ja que el CRA organitza les seues tradicionals jornades interculturals i de trobada de la comunitat de la vall, a més de la transició de l'etapa d'Educació Infantil a la d'Educació Primària.

GRUP-AULA

Vosté és tutor/a del grup de 3r d'Educació Infantil (5 anys), constituït per 14 alumnes (8 xiquetes i 6 xiquets). En ser un grup reduït en un entorn rural, les relacions entre l'alumnat i amb les famílies són molt estretes, dinàmiques i de col·laboració mútua. Les rutines d'aula estan consolidades, treballant habitualment per projectes i a través de racons d'activitat d'aprenentatge cooperatiu i multisensorial.

ALUMNAT

En l'aula s'identifiquen els següents perfils que requereixen atenció específica:

Marc: Alumne de 5 anys. Presenta dificultats significatives en l'adquisició del llenguatge oral, especialment en la consciència fonològica (segmentació sil·làbica, identificació de fonemes inicials), lentitud en la velocitat de denominació i dificultats d'integració auditivovocal. Existeixen antecedents familiars de dislèxia (un germà major diagnosticat en Educació Primària). Marc es mostra frustrat en les activitats que requereixen exposició verbal o aproximació a la lectoescriptura, i tendeix a l'aïllament. Actualment no disposa d'una avaluació sociopsicopedagògica.
Youssef: Alumne d'incorporació tardana durant el segon trimestre. La seua família procedeix del Marroc i mostra un desconeixement quasi total de les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana, encara que la seua comunicació gestual i la seua motivació per interactuar amb els iguals són excel·lents.
Aitana: Alumna amb retard maduratiu global diagnosticat. Compta amb un informe sociopsicopedagògic i se li apliquen mesures de resposta de Nivell III. Rep suport del mestre de Pedagogia Terapèutica (PT) i de la mestra d'Audició i Llenguatge (AL) de forma integrada en l'aula ordinària dues sessions a la setmana.

RECURSOS I PROFESSORAT

Tutor/a (Opositor/a).
Mestre/a de suport d'Educació Infantil (disponible 3 hores setmanals per a l'aula).
Especialistes de PT i AL (que visiten l'aulari dos dies a la setmana).
Servici Especialitzat d'Orientació (SEO) de zona (antic SPE), amb presència quinzenal al centre.
Recursos espacials: L'aula disposa de racó de biblioteca, racó de joc simbòlic, racó de lògica matemàtica i racó tecnològic. El centre compta amb un hort escolar i un pati naturalitzat.

PREGUNTES DE DESENVOLUPAMENT

Dissenyeu una proposta didàctica d'intervenció (situació d'aprenentatge) per al tercer trimestre que integre mesures de resposta educativa de Nivell II en l'àrea de comunicació i representació de la realitat. Aquesta proposta ha d'estar enfocada en l'estimulació de la consciència fonològica i el llenguatge oral per a tot el grup, estant específicament adaptada per a Marc i Youssef sota els principis del Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA) i aprofitant l'entorn rural del centre.
Detalleu el procés organitzatiu, administratiu i psicopedagògic que ha de seguir com a tutor/a, d'acord amb la normativa d'inclusió vigent a la Comunitat Valenciana, per a sol·licitar l'avaluació sociopsicopedagògica de Marc. Justifiqueu els indicadors d'alerta observats a l'aula i com articulareu la coordinació amb el Servici Especialitzat d'Orientació de zona i la família durant aquest procés de detecció i transició a l'Educació Primària.

PART B — 30 PREGUNTES TIPUS TEST

Pregunta 1. D'acord amb el Decret 100/2022, de 29 de juliol, del Consell, pel qual s'estableix l'ordenació i el currículum de l'Educació Infantil a la Comunitat Valenciana, quina de les següents opcions defineix correctament l'estructura de les àrees de l'etapa? a) Coneixement de si mateix i autonomia personal; Coneixement de l'entorn; Llenguatges: comunicació i representació. b) Creciment en harmonia; Descobriment i exploració de l'entorn; Comunicació i representació de la realitat. c) Àmbit personal i social; Àmbit del medi físic i natural; Àmbit d'expressió i comunicació artística. d) Identitat i autonomia; Medi físic, social i cultural; Comunicació, llenguatges i llengües.

Pregunta 2. Segons el Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià, les mesures de Nivell II de resposta educativa es caracteritzen per: a) Ser mesures extraordinàries dirigides a alumnat amb necessitats educatives especials que requereixen adaptacions curriculars individuals significatives. b) Ser mesures generals dirigides a tot el centre educatiu per a flexibilitzar l'organització de l'espai, el temps i les metodologies curriculars. c) Ser mesures dirigides a un grup-classe o a un alumne/a individual, que impliquen adaptacions d'accés o metodològiques sense modificar els criteris d'avaluació del cicle. d) Ser mesures de caràcter singular que requereixen la intervenció de personal especialista de suport de manera preferent i exclusiva fora de l'aula ordinària.

Pregunta 3. La LOMLOE estableix que l'Educació Infantil té caràcter voluntari i que la seua finalitat és: a) Contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social, cognitiu i artístic de l'alumnat, garantint la lectoescriptura obligatòria en finalitzar el segon cicle. b) Contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social, cognitiu i artístic de l'alumnat, en estreta cooperació amb les famílies. c) Preparar acadèmicament l'alumnat per a la superació de les proves de diagnòstic de l'Educació Primària. d) Proporcionar un servici de conciliació familiar que prioritze el desenvolupament assistencial en el primer cicle i l'acadèmic en el segon.

Pregunta 4. Segons el Reial Decret 95/2022, d'1 de febrer, pel qual s'estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'Educació Infantil, els referents per a la valoració del grau d'adquisició de les competències clau i l'assoliment dels objectius de l'etapa són: a) Els estàndards d'aprenentatge avaluables de cadascuna de les matèries. b) Els criteris d'avaluació establits per a cadascuna de les àrees en cada cicle. c) Les directrius metodològiques emanades de les programacions didàctiques d'aula. d) Les proves estandarditzades de rendiment psicomotriu i lingüístic.

Pregunta 5. De conformitat amb l'Orde 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió, qui és el responsable de planificar i aplicar les mesures de Nivell II en l'aula d'Infantil? a) El mestre o mestra especialista en Pedagogia Terapèutica en coordinació amb la direcció del centre. b) El tutor o tutora, amb la col·laboració de l'equip docent i l'assessorament del servici d'orientació educativa. c) Exclusivament la mestra d'Audició i Llenguatge a través de tallers d'estimulació del llenguatge oral. d) L'orientador o l'orientadora del Servici Especialitzat d'Orientació després de realitzar l'avaluació sociopsicopedagògica.

Pregunta 6. La Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, de llibertat educativa, regula diversos aspectes lingüístics en el sistema educatiu valencià. En el segon cicle de l'Educació Infantil, com es promou l'aproximació a les llengües oficials? a) Mitjançant l'impartició d'àrees instrumentals diferenciades i amb exàmens escrits obligatoris en ambdues llengües. b) A través d'un enfocament globalitzat que garantisca el contacte amb ambdues llengües oficials, respectant el temps d'exposició lingüística triat per les famílies d'acord amb els límits legals. c) Imposant un 50% rigorós d'hores lectives en anglés des de l'aula de 3 anys, relegant les llengües oficials. d) Excloent el valencià en els municipis de predomini lingüístic castellà durant tota l'etapa d'Infantil.

Pregunta 7. Segons l'Orde 20/2019, un "Pla d'Actuació Personalitzat" (PAP) s'ha d'elaborar obligatòriament quan un alumne o alumna requerisca: a) Mesures de resposta educativa de Nivell II exclusivament en l'àrea psicomotriu. b) Mesures de resposta educativa de Nivell III que no impliquen suports especialitzats de PT o AL. c) Mesures de resposta educativa de Nivell IV, derivades d'una avaluació sociopsicopedagògica que determine necessitats específiques de suport educatiu. d) Qualsevol tipus de mesura general de Nivell I que afecte l'organització del centre.

Pregunta 8. En relació amb l'avaluació en l'etapa d'Educació Infantil a la Comunitat Valenciana, el Decret 100/2022 assenyala que aquesta ha de ser: a) Sumativa, quantitativa i centrada en proves objectives de rendiment a la finalització de cada trimestre. b) Global, contínua i formativa, tenint com a tècnica principal l'observació directa i sistemàtica. c) Exclusivament qualitativa i realitzada al final de l'etapa per l'equip d'orientació de zona. d) Processual i basada en l'autoavaluació estricta i diària dels xiquets i xiquetes a través de rúbriques simplificades.

Pregunta 9. Segons la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència enfront de la violència (LOPIVI), davant de qualsevol indici de maltractament o desprotecció infantil detectat en l'aula de 5 anys, el tutor/a té el deure de: a) Esperar a obtindre proves irrefutables abans de comunicar-ho a cap estament. b) Notificar-ho de forma immediata als servicis socials o a l'autoritat competent a través del Protocol de Protecció Infantil del centre. c) Realitzar una investigació privada entrevistant formalment la família abans d'informar la direcció del centre. d) Derivar el cas exclusivament a l'especialista de Pedagogia Terapèutica perquè realitze un informe conductual previ.

Pregunta 10. D'acord amb el Reglament d'ingrés a cossos docents (RD 276/2007), la fase d'oposició per al Cos de Mestres ha de valorar: a) Exclusivament l'experiència docent prèvia acumulada en centres públics. b) Els coneixements específics de l'especialitat docent, l'aptitud pedagògica i el domini de les tècniques necessàries per a l'exercici docent. c) Únicament l'expedient acadèmic de la titulació universitària de Grau en Mestre en Educació Infantil. d) La capacitat de memorització dels temaris oficials mitjançant una única prova objectiva de tipus test.

Pregunta 11. Des de la perspectiva del Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA), quina de les següents actuacions en una aula de 5 anys representa una mesura de representació múltiple per a afavorir la consciència fonològica? a) Lliurar una fitxa escrita idèntica per a tots els alumnes en la qual han d'escriure les lletres de l'abecedari. b) Oferir la informació de forma visual (pictogrames), auditiva (cançons, rimes) i manipulativa (lletres de llima, caixes de sons). c) Agrupar l'alumnat pel seu nivell de rendiment lector i exigir-los la realització de còpies de paraules de la pissarra. d) Eliminar per complet el llenguatge oral en l'aula i utilitzar únicament sistemes alternatius de comunicació amb tot l'alumnat.

Pregunta 12. El treball per racons d'activitat en Educació Infantil és una estratègia metodològica que afavoreix principalment: a) L'aprenentatge memorístic i la realització de tasques homogènies i directives en gran grup. b) L'autonomia de l'alumnat, l'aprenentatge cooperatiu, l'atenció a la diversitat i l'autoregulació. c) L'exclusió dels alumnes amb dificultats d'aprenentatge de les activitats comunes de l'aula. d) El control estricte i silenciós del comportament individual per part del docent tutor.

Pregunta 13. En l'enfocament constructivista de la lectoescriptura (Emilia Ferreiro i Ana Teberosky), quan un xiquet de 5 anys escriu la paraula "MARIPOSA" emprant una lletra per a cada síl·laba (per exemple, "M I O A"), es troba en la hipòtesi d'escriptura: a) Presil·làbica. b) Sil·làbica (amb valor sonor convencional). c) Sil·làbico-alfabètica. d) Alfabètica.

Pregunta 14. Segons la pràctica de la psicomotricitat vivenciada (Bernard Aucouturier), les sessions de psicomotricitat en el segon cicle d'Educació Infantil s'han d'estructurar de la següent manera: a) Escalfament amb carrera lliure, sèries de salts dirigits i estiraments musculars analítics en matalasset. b) Ritual d'entrada, fase d'expressivitat motriu (joc espontani), fase de la història (distanciament), fase d'expressivitat plàstica o gràfica i ritual d'eixida. c) Competició per equips amb jocs de regles complexos, seguida d'una avaluació numèrica de les destreses motrius fines. d) Joc lliure sense cap tipus d'estructura temporal, normes de seguretat ni intervenció del docent.

Pregunta 15. Quin és l'ordre evolutiu general en l'adquisició dels nivells de la consciència fonològica en la infància? a) Consciència fonèmica, consciència lèxica i consciència sil·làbica. b) Consciència lèxica, consciència sil·làbica i consciència fonèmica. c) Consciència sil·làbica, consciència fonèmica i consciència lèxica. d) Consciència fonèmica, consciència intrasil·làbica i consciència de la rima.

Pregunta 16. El joc simbòlic, segons la tipologia clàssica del joc, aconsegueix la seua màxima esplendor i complexitat en el tram d'edat de: a) 0 a 12 mesos, caracteritzant-se per l'exercici funcional. b) 2 a 6 anys, permetent al xiquet representar situacions de la vida real, descarregar tensions i assajar rols socials. c) 6 a 12 anys, transformant-se exclusivament en joc de regles codificades i esports federats. d) 12 a 16 anys, on desapareix per complet la necessitat de realitzar representacions imaginàries.

Pregunta 17. Durant la rutina diària de l'assemblea en una aula de 5 anys, quina és l'estratègia més adequada per a afavorir la inclusió d'un alumne amb dificultats de comprensió i expressió lingüística? a) Seure'l al fons de l'assemblea per a evitar que es distraga amb els materials de l'aula. b) No dirigir-li la paraula durant l'assemblea per a no sotmetre'l a situacions d'estrés o frustració davant dels seus companys. c) Donar suport a la comunicació oral amb claus visuals (pictogrames, objectes reals) i oferir-li opcions de resposta senzilles o d'elecció múltiple. d) Eximir-lo d'assistir a l'assemblea, enviant-lo al racó de joc lliure de manera individual sistemàtica.

Pregunta 18. Per a treballar el desenvolupament del pensament lògic matemàtic en una aula de 3r d'Infantil (5 anys), el material manipulatiu com els "Blocs Lògics de Dienes" permet realitzar activitats de: a) Memorització de les taules de multiplicar bàsiques. b) Classificació, seriació i definició d'atributs (forma, color, grandària i grossària). c) Escriptura formal d'algoritmes de la suma i la resta portant-ne. d) Còpia sistemàtica de números de l'1 al 100 en quadrícules de paper pautat.

Pregunta 19. En una aula multicultural d'Educació Infantil a la Comunitat Valenciana, la presència de diferents llengües maternes (com l'àrab en el cas de Youssef) s'ha d'abordar des d'una perspectiva de: a) Immersió lingüística rígida i assimilacionista, prohibint l'ús de la llengua materna en tot el recinte escolar. b) Interculturalitat i bilingüisme additiu, valorant la llengua materna com un recurs d'identitat i facilitant ponts de comunicació. c) Ignorar la llengua d'origen per a no confondre la resta de l'alumnat en l'aprenentatge de les llengües oficials. d) Derivació immediata a una aula d'enllaç externa especialitzada fora del centre educatiu ordinari de forma permanent.

Pregunta 20. L'aprenentatge cooperatiu en Educació Infantil (5 anys) es pot estructurar de manera inicial mitjançant: a) El repartiment de rols individuals abstractes i independents de llarga durada sense supervisió docent. b) Estructures simples i cooperatives adaptades, com "Foli giratori" amb dibuixos, o la tècnica de la "Lectura compartida" amb imatges, fomentant l'ajuda mútua en parelles. c) Treballs d'investigació bibliogràfica individual que després s'exposen i s'avaluen numèricament de manera grupal. d) Tasques competitives on el grup que acaba primer rep un premi material excloent.

Pregunta 21. Segons la teoria del desenvolupament cognitiu de Jean Piaget, els xiquets i xiquetes de 5 anys es troben en l'estadi: a) Sensoriomotor, caracteritzat per l'experimentació a través dels sentits i l'acció motriu directa. b) Preoperacional, caracteritzat pel pensament intuïtiu, l'egocentrisme, la centració i l'animisme. c) De les operacions concretes, on ja dominen la reversibilitat i la conservació de la matèria. d) De les operacions formals, caracteritzat pel pensament hipoteticodeductiu i abstracte.

Pregunta 22. Lev Vygotsky defineix la "Zona de Desenvolupament Pròxim" (ZDP) com: a) El nivell de desenvolupament mental del xiquet que determina el que pot fer de forma completament autònoma sense ajuda. b) La distància entre el nivell de desenvolupament real, determinat per la resolució independent de problemes, i el nivell de desenvolupament potencial, determinat sota la guia d'un adult o en col·laboració amb companys més capaços. c) L'espai físic de joc de l'aula que afavoreix el desenvolupament psicomotriu gros de manera exclusivament individual. d) El període crític del desenvolupament biològic que determina la maduració neuronal irreversible dels òrgans fonatoris.

Pregunta 23. D'acord amb Jerome Bruner, l'aprenentatge per descobriment implica que el docent ha de: a) Oferir els continguts del currículum de forma acabada i lineal per a la seua memorització per part de l'alumne. b) Actuar com un facilitador que proporciona andamiatges (scaffolding) i situacions problemàtiques perquè l'alumnat descobrisca les relacions per si mateix. c) Evitar intervindre en l'aula sota qualsevol circumstància, deixant que els xiquets actuen sense mediació ni materials estructurats. d) Dissenyar únicament exàmens d'opció múltiple per a mesurar la capacitat d'emmagatzematge d'informació teòrica del xiquet.

Pregunta 24. Segons David Ausubel, perquè es produïsca un "aprenentatge significatiu" és condició indispensable que: a) L'alumne tinga una actitud passiva i memoritze mecànicament els nous conceptes. b) El material d'aprenentatge siga potencialment significatiu (tinga significativitat lògica i psicològica) i l'alumne posseïsca idees prèvies relacionades que servisquen d'ancoratge. c) El docent aplique càstigs i reforços de tipus conductista davant dels errors de l'alumnat en les tasques escrites. d) Les activitats es realitzen sempre de forma individual i en un entorn de silenci estricte de treball.

Pregunta 25. John Bowlby, en la seua Teoria de l'Apego, destaca que l'establiment d'un vincle afectiu segur en la primera infància és crucial per a: a) El desenvolupament de la dependència absoluta del xiquet cap als adults durant tota la seua vida escolar i social. b) L'exploració segura de l'entorn, l'autoregulació emocional, el desenvolupament cognitiu i la construcció de relacions socials saludables. c) Previndre de forma matemàtica l'aparició de qualsevol tipus de trastorn del llenguatge o d'origen genètic. d) Assegurar que el xiquet comence a caminar i a parlar abans de complir els 6 mesos d'edat.

Pregunta 26. El Pla Digital de Centre (PDC) en un centre d'Educació Infantil ha d'orientar l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) cap a: a) La substitució dels materials manipulatius tradicionals per pantalles de tauletes individuals durant tota la jornada lectiva. b) Un ús actiu, creatiu, crític i saludable de la tecnologia, integrat en situacions d'aprenentatge (com la robòtica educativa senzilla o la creació de continguts col·lectius). c) La prohibició absoluta de qualsevol tipus de dispositiu tecnològic dins del recinte escolar, inclosos els projectors i altaveus. d) L'ensinistrament de l'alumnat de 5 anys en la programació avançada amb llenguatges de codi escrit i ofimàtica professional.

Pregunta 27. Per a treballar l'ODS 12 (Producció i consum responsables) de l'Agenda 2030 en una aula de 5 anys en el medi rural, quina de les següents propostes és la més coherent i contextualitzada? a) Explicar teòricament la cadena de subministrament global i el mercat internacional de matèries primeres mitjançant una lliçó magistral. b) Dissenyar un taller de reutilització d'envasos per a crear els semillers de l'hort escolar i un sistema de compostatge amb les restes de l'esmorzar. c) Realitzar un examen escrit d'opció múltiple sobre les metes mediambientals de les Nacions Unides per a avaluar l'alumnat. d) Organitzar una excursió a un gran centre comercial de la ciutat per a analitzar les marques de consum massiu de plàstics.

Pregunta 28. La coeducació i la igualtat de gènere en l'Educació Infantil es promouen eficaçment mitjançant: a) L'establiment de files d'entrada diferenciades per a xiquets i xiquetes i la distribució de joguets segons el gènere tradicional. b) L'ús d'un llenguatge inclusiu i afectiu, la selecció de literatura infantil lliure d'estereotips de gènere i l'accés equitatiu a tots els espais de joc de l'aula. c) La prohibició que les xiquetes juguen al pati de recreu per a evitar que patisquen accidents durant les activitats motrius. d) L'impartició d'una assignatura teòrica d'estudis de gènere avaluable mitjançant una prova escrita al final del trimestre.

Pregunta 29. D'acord amb el Pla de Convivència dels centres educatius de la Comunitat Valenciana, la resolució pacífica de conflictes en l'aula d'Infantil de 5 anys s'ha d'afavorir a través de: a) La imposició de càstigs d'aïllament físic de l'alumne infractor al corredor durant períodes prolongats. b) Estratègies de mediació escolar dirigides exclusivament per l'equip directiu del centre sense presència del tutor. c) Espais i dinàmiques de diàleg i regulació, com l'assemblea d'aula, "el racó de la calma" o "el racó del diàleg" recolzat per elements visuals d'expressió emocional. d) L'expulsió temporal del centre d'aquell alumnat que mostre conductes disruptives lleus de forma recurrent.

Pregunta 30. En relació amb la protecció de dades personals dels alumnes d'Educació Infantil (Reglament General de Protecció de Dades i LOPDGDD), la publicació de fotografies o vídeos dels xiquets i xiquetes en la pàgina web o xarxes socials oficials del centre educatiu requereix: a) Únicament el consentiment verbal de la direcció del centre escolar. b) El consentiment explícit, per escrit i lliure, dels pares, mares o tutors legals del menor per a aquesta finalitat específica. c) Cap tipus d'autorització prèvia, atés que es tracta d'activitats complementàries dins d'un marc estrictament educatiu. d) El consentiment signat pel propi alumne de 5 anys en una acta formal del consell escolar.